Ma mare, i també mon pare, em comptaven coses de la barca de mon iaio. No de l’última barqueta, <<José y Marina>>, una barqueta a motor que així lluïa de nom a la proa, em referisc a una barca molt més gran, que crec que heretà de son pare.

Ma mare deia que era un faluxo gran, potser com el de la imatge però hi ha molts detalls que no recorde, que ja no els tinc a la memòria perquè, quan ‘atenia’ a aquestes coses jo era un xiquet.

M’agradaria conèixer més coses de la barca de mon iaio. Potser hagueren més d’una puix recorde que mon pare em comptava que entraven per la bocana del port amb el vent a favor i la barca volava per damunt l’aigua. I es referia a una embarcació de més de nou metres d’eslora.

A la imatge un faluxo amb vela major, floc i mitjana.

enricjuhe-5963

A la fi semblarà més aquest un Weblog d’art que de embarcacions tradicionals però, és que trobem a l’àmbilt de l’art molta informació de les coses que ja no existeixen a la mar, com les barques de vela.

Ara presente un altre artista, al pintor valencià José Mongrell, en l’obra titolada La barca.

Un veritable artista que va molt més enllà de la pintura costumbrista de l’època. Ell va ser un dels pintors “moderns” que obriren les seues obres a la modernitat, sobre tot, a les seues darreres obres.

Ma mare pintava de tant en tant obres de tret valencià, de la platja, de l’horta i encara i tot de paisatjes amb neu i arbres de muntanya.  Aquesta obra de Joaquim Sorolla,  també va ser reproduïda i reinterpretada, i dia que pensava en els seus fills, tres, Manuel, Juan José i Rafael, com les tres barques que es mostren al llenç.

Ma mare va faltar a la fi d’agost, i no puc evitar, passats tres mesos, recordar-la  amb alegria i fer-la a faltar amb molta tristor.

Vull afegir aquest comentari per recordar-la i contactar anb alló que em nuga a la mar i les barques, Teresa, ma mare, i les seues tres veles.

las-tres-velas-joaquin_sorolla

Són molts els usuaris de blog que tenen un “avatar”, o inclús un logo. Jo també tinc el meu propi logo, i el vaig dissenyar fa temps; el que passa és que l’havia perdut i ara el he trobat.

És prou sencill, dos veles llatines sobre una ona i un text “Vela llatina”. És un disseny molt interessant, crec jo…

Encara que fa temps que no escric al meu Blog, no ha deixat de interessar-me el tema de la navegació a vela llatina, i estic pendent de notícies, fotos, blogs i altres…

Vull mostrar-vos esta notícia apareguda en la premsa local de “El País”, titulada Reconocimiento a la vela latina. També un poc per a que arribe a qualsevol interessat en el tema de Les barques.

Bot amb vela mística o de martell.

Bot amb vela mística o de martell.

Així és un bot amb vela mística. Si s’adoneu, podeu vore que la vela major, en lloc d’acabar en la punta del car, baixa fins al puny en línia recta. Açò permet una major superfície vèlica *vore comentaris,  major altura de l’antena i major maniobrabilitat del bot.

Sembla que és que me agraden els bots de regates i aprofite el fet de que m’haja aparegut aquesta il·lustració per parlar de la vela, “motor” del vaixell, encara que realment és el vent i no la vela allò que mou les barques de vela.

Aquesta imatge ha sigut triada de les imatges que apareixen a Google  i pertany al  Blog de Toni Pons Barro, amb fotografies fetes a Menorca.

Som molts els que no podem pagar-nos una embarcació, ni heretar-la, encara que potser puguèrem mantíndrela en condicions òptimes, o al menys evitar la seua destrucció consolidant-la, o utilitzant-la correctament, fent un bon ús, adequat.

Potser capia aquesta idea dins d’una associació en la que no forem propietàris de l’embarcació però sí els seus responsables. Tot per evitar desballestaments estúpids que acaben amb el nostre patrimoni, el de tots.

No sé si caldria plantejar solucions extensives, però, si no fem alguna cosa, demà o despús-demà, ens peguntarem a nosaltres mateix -com està passant hui en dia a la platja de València i altres llocs- qué va ser d’aquells vaixells? Història, “coses” que pintaven als cuadros els antics. I alçarem els múscles idiotament.

Barques varades a la platja de València.

Barques varades a la platja de València.

 

 

No puc deixar passar aquesta oportunitat, la de posar al meu Blog Les barques, un altre video sobre les embarcacions de l’Albufera. En aquest lloc no diuen regata, diuen prova.

Una vegada més, podem vore la essència d’aquestes maravelles, les embarcacions a vela llatina.

 

Fa poc de temps, vaig vore a Internet un Blog prou interessant sobre una xicoteta embarcació, un bot de regates anomenat Paquita B.

Una de les qüestions que em va cridar la atenció va ser la relació entre dues imatges del vaixellet, les que edite hui ací, i que em fan pensar en tota una vida entre dos moments.

La voluntat del seu patró Joan, ha sigut determinant per a què no es perdera  aquesta joia en l’oblit.

Bote de regatas Paquita B

Bot de regates Paquita B.

   Imagtge més actual del Paquita B.

Una fotografia més actual del Paquita B.

L’última imatge no és la més actual de totes però així és aquesta embarcació hui… una preciositat.

Per a molts de nosaltres, les  “coses” antigues potser tinguen més valor si cap què altres més modernes, però no despreciem allò que és modern.

Paquita B.

Paquita B.

Ahir em vaig donar d’alta a twiter, i buscant qüestions relatives a la vela llatina trobí una entrada i unes imatges.

Potser el futur de la vela tradicional passe per que hi haja un poc de voluntat política o institucional. Igual que es potencien certs elements als perfils acadèmics i professionals, tindrem que potenciar també altres més arrelats amb aspectes culturals com la navegació a vela… si no volem que es perga.

El problema és que esportivament no hi ha futur; com a element folcklòric, tampoc, puix no és una bona vessant per explotar, i com patrimoni, encara està poc tractat el tema.

Es fan necessaries activitats nàutiques en les que es puga tindre un contacte ampli, transversal, amb aspectes importants encara que siguen poc economicistes.

Alumnes de ESO del IES Puerto Cruz.

Alumnes de ESO del IES Puerto Cruz.

Les activitats nàutiques d’aquesta índole poden ser barates, fàcilment orientades, no sols a l’activitat nàutica, també com a introducció a la cultura i a la sociabilitat de les persones.