Bot amb vela mística o de martell.
Així és un bot amb vela mística. Si s’adoneu, podeu vore que la vela major, en lloc d’acabar en la punta del car, baixa fins al puny en línia recta. Açò permet una major superfície vèlica *vore comentaris, major altura de l’antena i major maniobrabilitat del bot.
Sembla que és que me agraden els bots de regates i aprofite el fet de que m’haja aparegut aquesta il·lustració per parlar de la vela, “motor” del vaixell, encara que realment és el vent i no la vela allò que mou les barques de vela.
Aquesta imatge ha sigut triada de les imatges que apareixen a Google i pertany al Blog de Toni Pons Barro, amb fotografies fetes a Menorca.
Les barques 
Si em permets el comentari, la funció del martell no té a veure amb un increment de vela. De fet, una vela mística no és més que una llatina amb el puny del car escapçat, cosa que no incideix precisament en un increment de superfície. La particulatitat de la mística és que permet prescindir d’amollar els davants en rumbs oberts perquè el joc que permet el martell li dóna prou mobilitar per obrir-se al vent. D’aquesta manera ho descriuen ja tractats de veleria prou antics. La mística, a més, no està relacionada necessàriament amb embarcacions de regata, era l’eina dels bots palangrers menorquina i, en essència, una vela molt pràctica per qui havia de feinejar tot sol, perquè no necessitava algú per governar els davants. Tot i així, és ben cert que fou molt emprada per la marina d’esbarjo, però no partint del precepte que incrementava vela (que no hi fa) si no perquè simplificava la maniobra.
Moltes gràcies per la teua aportació. Aprendre de gent com vosaltes que teniu la experiència, i els vaixells, és el millor que podem fer els aficionats.
Potser que m’haja fet pensar el que escic ací un altícul que vaig llegir fa temps evidentment, és una errada meua.
Una abraçada.