Vocabulari valencià-català-balear d’embarcacions tradicionals i de vela llatina:
** Pàgina en construcció. **
Embarcacions albuferenques
- Albuferenc. En sentit ampli, embarcació tradicional de l’Albufera de València.
- Barca
- Barca de càrrega
- Barca pescadora
- Barquet
- Barquet de càrrec
- Barquet granoter – d’arrapar
- Barquet pescador
- Barquetot
- Barqueta
- Catarrogina. Embarcació originària de Catarroja. (Ravatxol?)
- Marimatxo
- Palmarenca. Embarcació originària de El Palmar.
- Rabatjol. Embarcació per dur passatge. Pot tindre un espai protegit del vent amb vidres per als passatgers.
Embarcacions marines
- Barca de mitjana
- Barca de bou
- Bot
- Faluxo
- Gussi/bussi
- Llaüt/llagut
- Muleta
- Palangrera
- Pastera
- Quillat
- Sardinal
- Tequina
Parts d’una embarcació
- Antemeneres. (Al.). Vore estemanera.
- Arborà.
- Arjau. (Eb.). Vore maneta del timó.
- Bancada
- Banc. (Eb.).
- Banc d’arbrar. (Eb.).
- Banc central. (Eb.). Dona consistencia i reforça l’embarcació.
- Barregots. (Al.). Barres allargades de secció rectangular que s’alcen en la coberta en tot el seu perímetre als que va clavada l’orla. Són una prolongació de les costelles.
- Barres de proa i de popa. (Al.). Peçes de fusta que eviten que entre l’aigua dins la barca, formant junt al palomar un marc a la abertura de la embarcació. També diem cosia a estes barres.
- Bitons. (Eb).
- Bordo
- Botzina
- Braganells
- Cambra. (Eb.). Lloc reservat per al patró i les seues pertenencies.
- Carena
- Carenot
- Cinte
- Coberta
- Codastr
- Contraroda
- Corral. (Eb.). Als grans llaüts de l’Ebre, lloc a on es situa el matxo o la mula quant no sirgava.
- Cordó
- Corredors
- Cosia. Vore palomar. Vore barres de proa i de popa.
- Dalí. (Eb.) Pal més gran i fort que la perxa.
- Embornals
- Escamelot
- Escalamera
- Escàlem
- Escues
- Estemanera. Barra de fusta curvada amb la que junt als medis formarien les costelles de l’embarcació.
- Espill de popa.
- Folre
- Forats del bordo de davant
- Galta. (Eb.) Part de l’embarcación a on s’escriu o posa el nom
- Llatres
- Maneta del timó
- Medills
- Mirall de popa. Vore espill de popa.
- Orla. Estariem parlant de la barana de la nau.
- Palomar. (Al.). Barres laterals que sobreixen de la coberta i que eviten que entre l’aigua dins la barca. Encaixant sobre elles els quartells tanquem la embarcació.
- Peça
- Peça de claus
- Perxa. (Cas. percha). Peça allargada o pal, feta de fusta de xop i amb un extem acabat en una forqueta de fusta de taronger en forma de ‘Y’ . S’utilitza com a mitjà de propulsió, clavant l’extrem que duu la forqueta al fang baix l’aigua i espentant l’embarcació.
- Pic de proa
- Pont
- Premola
- Primola. (Eb.). Forat a on descansa l’arbre.
- Quartells
- Quarters
- Quilla
- Redó
- Redons
- Rem
- Roda de proa
- Roda de popa
- Sama, la. (Eb.). Llos situat a proa on dormen els peons, també es situa la cuina.
- Sègula. (Eb.). Vore sirga.
- Senó
- Serreta
- Sirga. (Eb.) Corda forta que servís per a sirgar, duur la embarcació contra la corrent del riu.
- Sobrebordo
- Sobreproa o dalt de proa.
- Sobornal·let dels bordos
- Soleta
- Taula de popa
- Taula de proa
- Taulons de remar. (Eb.) Peça mòvil que es posa si ha necesitat de remar i on s’asenten el peons per fer-ho.
- Tafarretes
- Tapa de regala
- Troça
- Timó
- Ungla. (Eb.) Part inferior de l’arbre.
Veles i aparell
- Antena
- Arbre
- Batador
- Bigota
- Bossell
- Botafió
- Car
- Cassanell
- Caps. (Eb.). Nom que es dona a totes les cordes de l’embarcació.
- Corda d’ascota
- Enfloc
- Espigó
- Garrutxa o corriola
- Menes
- Mitjana
- Pena
- Pujament
- Puny del car
- Puny de la pena
- Senal
Cultura general
- Babord. Mirant des de popa fins la proa, la part de l’embarcació que queda a mà esquerra.
- Daliner. Als llauts de l’Ebre, persona que es situa a proa i que duu el dalí per espentar i guiar l’embarcació.
- Estribord. Mirant des de popa fins la proa, la partd de l’embarcación que queda a mà dreta.
- Popa. Part de darere d’una embarcació.
- Proa. Part de davant d’una embarcació.
Enllaços:
Imatges rel·lacionades.

Planta d'un llaüt

Secció d'una embarcació.
.gif)
Planta i alçada d'un llaüt mallorquí.
0 Comments