Emprem aquesta frase despectivament per parlar d’algú poc manyós/habilidós amb els asunts de la navegació a la mar. També diem, referint-nos a les persones poc relacionades amb la mar, que són:  “de terra en dins”.

Jo volguera oblidar, no les paraules, ni els conceptes, però sí, la càrrega despectiva continguda.

Hi ha persones que pènsen que és difícil mantindre un correcte nivell esportiu relacionat amb la vela llatina. Eixes persones també diuen, que la vessant folcklòrica, -que no folklorista- pod ser perillosa pel correcte desemvolupament de la vela tradicional. No obstant això, la vela llatina és patrimoni, i potser haurem de trobar fòrmules noves  per aconseguir que no desaparega, o millor dit, que es potencie.

Navegació amb vela llatina en una embarcació tradicional, (barquet albuferenc), per aigües del llac de l’Albufera de València a la població de El Palmar.

A l’Albufera es navega amb vela llatina amb molta intensitat, esportivament, folcklòricament i tradicionalment. Potser de forma més intensa que a altres llocs d’aigua salada.

Seria aquest un títol interessant, per adonar-nos de què les barques tradicionals amb vela llatina no són tan sols a les nostres terres i mars. I no és que estiga dubtant de la megua entrada anterior, o de la valencianitat de la vela llatina; el que vull és poder vore més enllà del horitzó.

Barques italianes, espanyoles, poden trobar-ne a Internet sense dificultad. I si teclegem voile latine, fins i tot franceses. Però,  i la resta de pobles no europeus?

Estem connectats amb altres costes pel mateix mar, el Mediterrani, i no hi ha cap diferència entre les nostres i les seues barques.

Vela llatina a Tunisia.

Embarcació de vela llatina a Tunísia.

La relació entre València i la mar, més concretament entre la cultura del nostre país i les seues tradicions marineres ha sigut prou estreta en el passat, i això ho podem deduïr del fet de què hi ha una manera de navegar que duu el malnom de “a la valenciana”.

Aquesta modalidtat realment és una empopada, és a dir, que entra el vent per la popa de l’embarcació. També estaríem navegant a la mala, amb la vela sobre el pal. I per altra banda, es tractaria de una navegació a l’orsa llarga, en la que el puny del car està mot alt, formant  l’entena una creu sobre el pal.

A la valenciana dons, és navegar d’empopada, a la mala i a l’orsa llarga, les tres coses alhora.

L'Alzina navegant a l'orsa llarga..

L'Alzina navegant a l'orsa llarga.

No conec ben bé d’ha on procedís “a la valenciana”; si de les barques de l’Albufera o de les que navegàven a la mar, però, el que no hi ha cap dubte és, que tant si és un nom surgit de València com si és forani, fa referencia a les nostres terres, i mars.

Hi ha un refrany anglés que diu, que la mida ideal d’un vaixell ha de ser en peus, l’edat del capità o patró.

Açò fa referencia a que quan som joves i tenim menys anys, no ens importa banyar-nos i fer piruetes, per la qual cosa necesitem una barca de poca llargària. Quan eres més major això de banyar-te y navegar fent equilibris no t’interessa tant, i busques altres emocions, altres sensacions…

Jo crec que és molt encertada la idea, però, per altra banda, no sóc tan major i m’agrden molt els vaixells grans, en potència; encara que també m’atrauen els més xicotets com els bots de regates.

Navegant amb la embarcació ideal?

Navegant amb la embarcació ideal?

Segón algunes notícies, pareix ser que cada vegada hi ha més dificultats per trobar llocs  on reparar o construir els llaüts de fusta o altres embarcacions tradicionals.

Joan Portell i Joan Cifre

Joan Portell i Joan Cifre

A Mallorca, se ha passat de cent, a mitja dotzena de tallers d’aixa en apenes quaranta anys. A València i poblacions properes, no conec cap, encara que a Catarrotja i altres pobles al voltant de l’Albufera, encara es fan les clàssiques barques tradicionals que podem vore a llac.

Começar un tema com aquest de Les barques, pot esdevenir perillós per la quantitat d’informació que podem trobar, i no es tracta de allò de “arrancà de macho i parà de burro“… el que passa és, que sense voler t’endinses en mil notícies que poden ser interessants, com aquesta, i que ens donen idea de com estan les coses al voltant de Les barques. Hi ha que triar bé.

Potser no siga del tot correcte, però pel que veig a Internet, el bot, tant de fusta com de altres materials, duu la popa en espill. També a la proa, el cap de moro no existeix o és molt xicotet.

Hi ha bots que són de regates i així es denominen en diferents Blog i llocs.  Com podem vore en aquesta pàgina.

És bén cert que tenen una forma molt atractiva, tant com els llaüts, sardinals, i demés barques tradicionals.

Bots de regates.

Bots de regates.

Es tracta d’una embarcació menor probablemente heretada de la dominació anglesa a les illes Balears i altres llocs del Mediterrani, i potser també a l’Atlantic. Com he dit, la principal característica és la falta de nas i que té la popa recta, en espill.

No t’enganyes, no es tracta de fer festa com els corre-bous, és un títol suggerit per una imatge, que correspon a una serie d’activitats esportives i culturarls que han tingut lloc a Génova.

S. Rita e Rossetti

Fotografatissime le due vele latine S. Rita e Rossetti sono state per una settimana le star del centro storico genovese.

La activitat és una mostra de les barques de vela llatina i la presentació d’uns llibres al voltant de la cultura i la nàutica tradicionals, tot emmarcat dins el 51 Saló Nàutic de la Ciutat de Génova.

Vorem com creix aquest Blog…

Escrit en valencià principalment, també tindrà entrades en castellà i potser que en italià o françés.

El tema és: Les barques, i açò és per la meua afició a aquest tipus de vaixell, sobre tot d’els que duen vela llatina. Com la que portaba el meu iaio.

Sempre he tingut el gust de, al menys de somiar en barques de vela llatina, molt valencianes percert, però pareix ser que oblidades per tots.

Per altra banda, també és el intent de, aprofitant aquest tema, escriure en valencià.