No puc deixar passar aquesta oportunitat, la de posar al meu Blog Les barques, un altre video sobre les embarcacions de l’Albufera. En aquest lloc no diuen regata, diuen prova.

Una vegada més, podem vore la essència d’aquestes maravelles, les embarcacions a vela llatina.

 

Anuncis

Fa poc de temps, vaig vore a Internet un Blog prou interessant sobre una xicoteta embarcació, un bot de regates anomenat Paquita B.

Una de les qüestions que em va cridar la atenció va ser la relació entre dues imatges del vaixellet, les que edite hui ací, i que em fan pensar en tota una vida entre dos moments.

La voluntat del seu patró Joan, ha sigut determinant per a què no es perdera  aquesta joia en l’oblit.

Bote de regatas Paquita B

Bot de regates Paquita B.

   Imagtge més actual del Paquita B.

Una fotografia més actual del Paquita B.

L’última imatge no és la més actual de totes però així és aquesta embarcació hui… una preciositat.

Per a molts de nosaltres, les  “coses” antigues potser tinguen més valor si cap què altres més modernes, però no despreciem allò que és modern.

Paquita B.

Paquita B.

Ahir em vaig donar d’alta a twiter, i buscant qüestions relatives a la vela llatina trobí una entrada i unes imatges.

Potser el futur de la vela tradicional passe per que hi haja un poc de voluntat política o institucional. Igual que es potencien certs elements als perfils acadèmics i professionals, tindrem que potenciar també altres més arrelats amb aspectes culturals com la navegació a vela… si no volem que es perga.

El problema és que esportivament no hi ha futur; com a element folcklòric, tampoc, puix no és una bona vessant per explotar, i com patrimoni, encara està poc tractat el tema.

Es fan necessaries activitats nàutiques en les que es puga tindre un contacte ampli, transversal, amb aspectes importants encara que siguen poc economicistes.

Alumnes de ESO del IES Puerto Cruz.

Alumnes de ESO del IES Puerto Cruz.

Les activitats nàutiques d’aquesta índole poden ser barates, fàcilment orientades, no sols a l’activitat nàutica, també com a introducció a la cultura i a la sociabilitat de les persones.

Emprem aquesta frase despectivament per parlar d’algú poc manyós/habilidós amb els asunts de la navegació a la mar. També diem, referint-nos a les persones poc relacionades amb la mar, que són:  “de terra en dins”.

Jo volguera oblidar, no les paraules, ni els conceptes, però sí, la càrrega despectiva continguda.

Hi ha persones que pènsen que és difícil mantindre un correcte nivell esportiu relacionat amb la vela llatina. Eixes persones també diuen, que la vessant folcklòrica, -que no folklorista- pod ser perillosa pel correcte desemvolupament de la vela tradicional. No obstant això, la vela llatina és patrimoni, i potser haurem de trobar fòrmules noves  per aconseguir que no desaparega, o millor dit, que es potencie.

Navegació amb vela llatina en una embarcació tradicional, (barquet albuferenc), per aigües del llac de l’Albufera de València a la població de El Palmar.

A l’Albufera es navega amb vela llatina amb molta intensitat, esportivament, folcklòricament i tradicionalment. Potser de forma més intensa que a altres llocs d’aigua salada.

Seria aquest un títol interessant, per adonar-nos de què les barques tradicionals amb vela llatina no són tan sols a les nostres terres i mars. I no és que estiga dubtant de la megua entrada anterior, o de la valencianitat de la vela llatina; el que vull és poder vore més enllà del horitzó.

Barques italianes, espanyoles, poden trobar-ne a Internet sense dificultad. I si teclegem voile latine, fins i tot franceses. Però,  i la resta de pobles no europeus?

Estem connectats amb altres costes pel mateix mar, el Mediterrani, i no hi ha cap diferència entre les nostres i les seues barques.

Vela llatina a Tunisia.

Embarcació de vela llatina a Tunísia.

La relació entre València i la mar, més concretament entre la cultura del nostre país i les seues tradicions marineres ha sigut prou estreta en el passat, i això ho podem deduïr del fet de què hi ha una manera de navegar que duu el malnom de “a la valenciana”.

Aquesta modalidtat realment és una empopada, és a dir, que entra el vent per la popa de l’embarcació. També estaríem navegant a la mala, amb la vela sobre el pal. I per altra banda, es tractaria de una navegació a l’orsa llarga, en la que el puny del car està mot alt, formant  l’entena una creu sobre el pal.

A la valenciana dons, és navegar d’empopada, a la mala i a l’orsa llarga, les tres coses alhora.

L'Alzina navegant a l'orsa llarga..

L'Alzina navegant a l'orsa llarga.

No conec ben bé d’ha on procedís “a la valenciana”; si de les barques de l’Albufera o de les que navegàven a la mar, però, el que no hi ha cap dubte és, que tant si és un nom surgit de València com si és forani, fa referencia a les nostres terres, i mars.

Hi ha un refrany anglés que diu, que la mida ideal d’un vaixell ha de ser en peus, l’edat del capità o patró.

Açò fa referencia a que quan som joves i tenim menys anys, no ens importa banyar-nos i fer piruetes, per la qual cosa necesitem una barca de poca llargària. Quan eres més major això de banyar-te y navegar fent equilibris no t’interessa tant, i busques altres emocions, altres sensacions…

Jo crec que és molt encertada la idea, però, per altra banda, no sóc tan major i m’agrden molt els vaixells grans, en potència; encara que també m’atrauen els més xicotets com els bots de regates.

Navegant amb la embarcació ideal?

Navegant amb la embarcació ideal?